Dret a la protecció contra l’abandonament i
l’explotació als infants
Hi havia una vegada
un nen extraterrestre que es deia Junior i vivia a Mart en un orfenat. Era nou en aquell orfenat, però de seguida es
va fer amic d’en Leni. S’ho passaven molt bé junts, com si fossin germans, però
un dia van adoptar en Leni i el pobre Junior es va quedar sol.
La professora va
dir que no es posés a plorar i que ja intentarien fer alguna cosa perquè no se
sentís tan sol. Volien trobar-li uns pares adoptius. La idea era que agafessin bastants
extraterrestres adults del carrer interessats a adoptar un infant i els
deixessin una estona amb en Junior per conèixer-lo millor. Així, segurament, li
trobarien uns pares.
El primer
extraterrestre va caure bastant bé a en Junior perquè era simpàtic, però el que
no li agradava d’ell era que no tenia gaire educació. En Junior també va trobar
un defecte al segon candidat: molts cops s’oblidava de les coses i això era
imperdonable si s’havia de fer càrrec d’un nen petit. I així va anar
entrevistant molts més candidats fins que en va quedar una parella molt simpàtica
i amable. Van ser ells els escollits.
Cada dia jugava amb
el seu nou pare i amb la seva nova mare feia els deures. S’ho passava tan bé que no trobava a faltar
l’orfenat, així que quan passava per davant per anar al col·le extraterrestre
saludava amb un bon somriure a aquell edifici que el va cuidar des de petit.
Maria Abril, Paula
Arnau i Marina López
No hay comentarios:
Publicar un comentario