ELS TRES GERMANS

Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat

L’Ibu era un nen nou que acabava d’arribar a l’escola. Parlava un idioma estrany per als altres nens, totalment desconegut. De fet, quan parlava, no l’entenien de res i alguns, fins i tot, se’n burlaven. Així que l’Ibu preferia moltes vegades estar callat. La mestra ja feia setmanes que veia que l’Ibu no s’adaptava a la classe i que els seus companys no l’ajudaven gaire a integrar-se. Així que va decidir parlar seriosament amb tota la classe i solucionar el tema de l’Ibu.

L’Ibu era molt tímid i a l’hora del pati li costava jugar amb els altres nens. La Shaun era una nena xinesa de la classe de l’Ibu. Tots dos es van fer amics i, de mica en mica, l’Ibu li explicava com se sentia. L’Ibu tenia dos germans, en Buba i en Bobo, i com que els seus pares havien mort feia temps, vivien amb la seva àvia.

Un dia que l’Ibu estava a l’escola, el van cridar de recepció per donar-li una mala notícia: la seva àvia havia mort. L’Ibu va sortir corrents, se’n va anar cap al pal de la porteria que hi havia al pati i va començar a plorar desesperadament. La Shaun el va intentar consolar, però l’Ibu estava desfet. Amb qui anirien a viure ara? Què farien? Qui cuidaria d’ells?

Els tres germans van anar a viure a un orfenat que va tenir cura d’ells. Allà hi van estar dos anys i mig fins que un dia una parella els va decidir adoptar. Quina sorpresa va tenir l’Ibu quan, en arribar a la seva nova casa, va veure la Shaun, la seva amigueta de l’escola. Tots sis van formar una família i van ser feliços per sempre.

Andrés Beltrán, David Gallofré i Mario Hidalgo