EL TSUNAMI

Dret a una atenció i una ajuda preferents en cas de perill

Una vegada, en un petit poblet de costa, va haver-hi un tsunami. Molta gent va morir. En Pitus, un nen de vuit anys, va aconseguir sobreviure, però la seva família no. Va quedar sol, ningú no el cuidava, no tenia menjar ni aigua i començava a trobar-se malament. Un grup de voluntaris el va trobar caminant pels carrers bruts i caòtics. En veure’l sol, li van preguntar:

-        On és la teva família, estàs sol?

-        No trobo a ningú, què ha passat? On són els meus pares? Els trobo a faltar !  -va dir desesperat en Pitus.

En Pitus no es recordava de res. Tenia febre i molta gana.

El van agafar i el van portar a una escola, on hi havia d’altres nens com ell. Allí li van donar de menjar i uns metges el van curar. Li van explicar què havia passat i que la seva família havia mort. Es va posar molt trist i amb llàgrimes als ulls va dir:

- Què faré jo ara, qui cuidarà de mi?

- No et preocupis, cuidarem de tu fins que trobem una família amb la que puguis anar a viure.

El nen va somriure. Tot seguit, el van portar a la seva habitació, on hi havia més nens a qui els havia passat el mateix. Allà va conèixer una nena que es deia Yica i tenia vuit anys, com en Pitus. Ella li va explicar que els seus pares l’havien abandonat, i ell li va respondre:

-Els meus pares van morir ahir, ja saps, el tsunami, i...

-Sento això dels teus pares. Segurament que t’haurà afectat molt –va dir la Yica.

-Sí, però com deia el meu avi, s’ha de seguir endavant i no mirar enrere.

En Pitus es va fer molt amic de la Yica. Jugaven junts, parlaven...  Fins que un dia la Yica, amb un regal a la mà, va entrar a l’habitació, tot dient a en Pitus:

-Això és per a tu.

-Què és? – es va preguntar el nen.

-Un regal.

-Això ja ho sé,  però... què hi ha a dins? –va preguntar encuriosit.

-Obre’l.

En Pitus va obrir el regal. Dins hi havia el llibre de dibuix de la Yica. Va començar a passar les pàgines del llibre, on hi havia dibuixat els millors moments que havien passat junts. La Yica, amb llàgrimes als ulls, es va acomiadar d’en Pitus. Havia trobat una família que l’acollia i se n’anava l’endemà.

Tot i que en Pitus es va posar una mica trist, ell també va trobar una família, però el millor record que se’n va emportar, va ser el llibre de dibuix que li va regalar la Yica, la seva millor amiga.

                                   Clàudia Alarcón,  Sara Codosal i  Sophia Litjens