Dret a una protecció i atenció especials
per als nens amb discapacitats físiques, psíquiques i mentals
Hi
havia una vegada un nen que es deia Pau. En Pau era un nen molt feliç fins que
va tenir un dia un accident. Un cotxe que anava molt ràpid el va enxampar i des
d’aquell dia ja no va poder tornar a caminar. Es desplaçava amb cadira de
rodes. Després d’un any es va canviar d’escola on es va sentir molt acollit i
estimat pels seus nous amiguets. En Pau se sentia molt content que els seus
nous companys se l’estimessin tant.
Un
dia a l’hora del pati els seus companys s’estaven passant la pilota amb les
mans. Un company que es deia Marc li va dir:
-Pau,
estic molt content que estiguis a la nostra escola.
En
Pau li va donar les gràcies i li va somriure.
Salma
Lamrabate
No hay comentarios:
Publicar un comentario